Una paraula o frase pot tenir diferents significats. Per exemple, en català, ‘truita’ pot significar un ‘peix’ o un 'plat preparat d'ous batuts'. La paraula anglesa ‘ball’ significa tant ‘pilota’ com ‘ball’. En la majoria dels casos, tant en català com en anglès, el context indica quin significat de tots els que té la forma és l'adequat, p. ex.:
| Vols que et faci una truita? |
| Give me the ball. (Dóna'm la pilota.) |
En tot cas, l'aprenent no pot suposar que si coneix un significat d'una expressió, coneix tots els que té.
Verbs: En anglès hi ha poques formes verbals, de manera que normalment si apareix un verb tot sol no es pot saber de quina persona es tracta. Per tant, cal fer explícit el subjecte del verb, p. ex.:
| visc = I live |
| vius = you live |
| vivim = we live |
| viuen = they live |
Main verbs and auxiliary verbs: Com en català, es distingeix entre verbs principals i verbs auxiliars, però en anglès el grup de verbs auxiliars és més ampli i tenen unes formes i funcions diferents. Per exemple, en alguns temps del verb, cal afegir una forma del verb auxiliar do per a formar una pregunta:
|
Mary and John live in Girona. (La Mary i en John viuen a Girona.) |
|
Do Mary and John live in Girona? (La Mary i en John viuen a Girona?) |
Adjectives: En anglès, els adjectius no presenten flexió de gènere en els adjectius, de manera que small correspon tant a ‘petit’ (masculí singular) com a ‘petita’ (femení singular).
Pronunciation: En anglès, la pronunciació d'algunes paraules es pot deduir de la pronunciació de les lletres que en formen part individualment, p. ex.: cat, top.
Malgrat això, en molts casos no es pot fer, i cal aprendre la pronunciació de la paraula com a entitat i no com una sèrie de lletres. En conseqüència, hi ha paraules que es lletregen de manera diferent però que tenen la mateixa pronunciació, p. ex.: no, know.